Curiositats sobre els bessons

En la meva família hi ha bessons i com la meva àvia sempre m’ha dit que, com ella i la meva tieta-àvia eren bessones, o ma germana o jo tindríem bessons, he volgut indagar sobre el tema. Per cert, ella diu que sempre es salta una generació, un de bessons i un de no, després torna a haver-hi bessons, etc. Si una cosa em caracteritza és que sóc curiosa i buscant informació sobre els bessons he trobat cosetes interessants. No seria just no compartir-la amb tots vosaltres. No us sembla?
Primer de tot hem de saber que hi ha bessons univitel·lins i bivitel·lins. Els bessons univitel·lins provenen d’un únic òvul fecundat per un espermatozoide, que se separa en dos embrions, que es desenvolupen a la mateixa bossa (univitel·lins). Per tant, són còpies genètiques, el que fa que l’aspecte sigui pràcticament igual. (Curiositat: es produeix una reproducció asexual per divisió).
 
Els bessons bivitel·lins es desenvolupen a partir d’òvuls diferents fecundats per espermatozoides diferents, (es desenvolupen en dues bosses: bivitel·lins). Per tant, són diferents genèticament i tindran un aspecte diferent. Són com dos germans només que es desenvolupen al mateix temps a l’úter matern.

Actualment neixen més bessons que uns anys enrere.

Els bessons bivitel·lins poden tenir diferents pares biològics

Encara que ocorre una vegada de cada milió, passa. Això és perquè la mare en comptes d’expulsar un òvul, n’expulsa 2. Si es mantenen relacions sexuals amb dos homes diferents poden fecundar els dos òvuls, un cadascún.
 
Els bessons idèntics es formen amb un espermatozoide i un òvul del seu pare i la seva mare. Per contra, els bessons no idèntics es formen amb dos espermatozoides i dos òvuls diferents. Pot ser del mateix pare i mateixa mare o dos pares i la mateixa mare. En general, l’òvul i l’espermatozoide s’uneixen i creen un embrió que, amb el temps, creix i es converteix en un nadó humà. No obstant això, en el cas dels bessons idèntics, a l’inici del desenvolupament, aquest embrió es divideix en dos, per això neixen dos nadons en comptes d’un.
 

Els gossos distingeixen més fàcilment als bessons que els propis pares

 
Hi ha gossos rastrejadors que poden notar la diferència entre dues persones totalment idèntiques. Unes diferències imperceptibles per a l’ésser humà, però no per als gossos. Els gossos els identifiquen per l’olor. L’olor de les persones varia per factors externs com l’alimentació. Mi són iguals entre unes persones i altres.

Similars encara que no es coneguin

Dos bessons idèntics que visquin separats per la circumstància que sigui, possiblement tingui una vida similar al seu bessó per aptituds i gustos.

Hi ha un cas en els Estats Units en el qual van separar a dos bessons al quart mes d’haver nascut, i quan van créixer, tots dos tenien un gos anomenat Toy, fumaven la mateixa marca de cigarrets, bevien la mateixa beguda i es van casar dues vegades tots dos. Casualitat? Pot ser, tot i que hi ha més evidències de similituds entre bessons que creixen lluny l’un de l’altre.

També hi ha estudis en què s’ha vist que encara que l’entorn sigui molt diferent les aptituds i gustos dels bessons són similars, per exemple si els agrada la música, l’esport …

Les mares que tenen bessons viuen més anys

Les dones que donen a llum a bessons poden viure més temps. Hi ha la creença que és una adaptació a l’evolució on la dona més forta lliura dos òvuls per crear més éssers forts. Remarco la paraula creença.

El que no és creença sinó fets és aquest estudi dut a terme per investigadors de la Universitat de Utah, que van analitzar els registres de gairebé 59,000 dones no polígames de la Base de dades de la població de Utah. Totes elles van néixer entre 1807 i 1899, i van viure almenys fins als 50 anys. D’aquestes dones, unes 4,600 van donar a llum a bessons.

Entre les dones nascudes abans de 1870, les mares que van tenir bessons, van presentar un risc anual de mort un 7.6 per cent més baixos que les mares que van tenir un fill per part. Entre les dones nascudes entre 1870 i 1899, el risc va ser un 3.3 per cent més baix entre les mares amb bessons, encara que això no és estadísticament significatiu.

Aquest estudi també va trobar que les mares amb bessons tenien més fills que les altres mares, un interval més curt entre parts, i a més que eren més grans quan van tenir el seu últim fill.

Si ets alta tens més probabilitats de tenir bessons

El Centre Mèdic Jueu de Long Island va demostrar que les dones més altes tenen major factor de creixement (IGF) – una proteïna que augmenta la probabilitat d’ovulació de la dona. Com més IGF té una dona, hi ha més possibilitats que quedi embarassada de bessons.
 
En el seu anàlisis, Gary Steinmann compara les altures de 125 dones que van tenir bessons, i 24 que van donar a llum trigèmins, amb les de les dones nord-americanes d’altura mitjana. Va trobar que les que van donar a llum dos o més infants tenien una alçada mitjana dos centímetres més alt que la resta.
 

Si consumeixes molts productes lactis seràs més propensa a tenir bessons

Segons un estudi del Journal of Reproductive Medicine on es comparaven les taxes de naixement de bessons de mares veganes i mares no veganes, les que consumien productes lactis eren cinc vegades més propenses a tenir bessons.

Una part dels bessons idèntics és el «mirall» de l’altre

Al voltant del 25% dels bessons són idèntics però del costat oposat, és a dir, com si es mirés en un mirall. Per exemple, un té una marca al braç dret i l’altre té la mateixa marca, però a la banda esquerra. També és probable que un sigui destre i l’altre esquerrà.

La major taxa de naixements de bessons es troba a l’Àfrica central

Amb més de 18 bessons per cada 1.000 naixements, Àfrica Central té la taxa de naixements de bessons més alta del món. A Àsia i Amèrica Llatina neixen 8 de cada 1.000 i als Estats Units, Europa i Austràlia van de 9 a 16 de cada 1.000.
 

Una de les maneres més fàcils de diferenciar els bessons idèntics és mirar el seu melic

Els melics són cicatrius de quan es talla del cordó umbilical, per la qual cosa no és qüestió de genètica sinó de com es talli. És diferent en cada persona.
 

Les possibilitats de tenir bessons és molt més gran del que era fa 30 anys

La taxa de natalitat per als bessons ha augmentat un 76% des de 1980. Els experts creuen que això pot ser degut al fet que ara tenim fills a edats més tardanes, i les dones als trenta anys són més propenses a tenir bessons que les dones als vint anys.

Els bessons idèntics no tenen empremtes digitals idèntiques

És una de les poques coses que els bessons tenen diferents, a part del melic que ja he esmentat abans. Cal dir que quan neixen, sí que tenen les mateixes empremtes, però quan el nadó comença a moure’s (de 6 a 13 setmanes) comencen a canviar per la fricció dels dits amb el terra o les coses.

És una qüestió hereditària però no se salta una generació

I ara si, la resposta al que la meva àvia m’ha dit sempre. Doncs bé, tenia raó en que hi ha una probabilitat hereditària en quant si hi ha bessons en la família és més probable que en torni a haver. Però que ho faci una generació si i una altra no, és un mite.

De fet, el 17 per cent dels bessons tenen bessons. Es pot heretar tant pel pare com per la mare.

Acerca de Salud y Bienestar 205 Articles
Descubre una forma de Vida Saludable en armonía con la naturaleza. Licenciada en Farmacia por la Universidad de Barcelona (UB) y una gran apasionada de la fitoterapia y de la salud. Para cualquier duda podéis escribir a monfarma90@gmail.com e intentaré responder lo antes posible.

Be the first to comment

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

UA-73882608-1
A %d blogueros les gusta esto: