Bifosfonats. Com s'han de prendre?. Ull amb la "llegenda de la por". - Salut i Benestar

Bifosfonats. Com s’han de prendre?. Ull amb la «llegenda de la por».

Imatge de: Cirugía Facial Benidorm

Els bifosfonats són un grup de medicaments utilitzats per tractar problemes ossis, com per exemple, ossos prims o fràgils. S’administren a pacients amb resultats anormals en estudis de densitat òssia o aquells amb antecedents de fractures òssies anormals al maluc, el braç, el canell o la columna vertebral. Els medicaments ajuden a prevenir futures fractures d’ossos. Es recepten en general després que el calci i la vitamina D no han aconseguit mantenir els ossos forts. És comú utilitzar-los per tractar trastorns ossis com osteopènia, osteoporosi, malaltia de Paget, i malaltia metastàtica òssia.

Osteoporosi … Un breu incís …

L’osteoporosi és una malaltia dels ossos que es caracteritza per una disminució de la densitat del teixit ossi, tenint com a conseqüència un augment en la fragilitat dels ossos.

Les cèl·lules òssies en el nostre cos s’eliminen en forma constant amb lentitud i són reemplaçades per altres noves. Això succeeix al llarg de tota la nostra vida. El procés de destrucció, conegut com resorció és dut a terme pels osteoclasts i el procés de reconstrucció el realitzen els osteoblasts. Així es garanteix la renovació contínua de la matriu extracel·lular òssia, garantint el manteniment de l’estructura, la resistència i la bona funcionalitat del nostre esquelet.

És a dir, els osteoclasts són cèl·lules del nostre cos que eliminen l’os vell i el reemplacen amb os nou. Els bifosfonats actuen per aturar l’eliminació de l’activitat dels osteoclasts amb l’os vell. A mesura que madurem i en certes malalties, els ossos en realitat s’eliminen o fan malbé amb més rapidesa de la que té el cos per poder reemplaçar-los. Això els deixa prims o febles i molt més propensos a fracturar-se amb un impacte significatiu o una caiguda. L’ús de bifosfonats danya o mata els osteoclasts i deté l’eliminació de l’os antic per intentar conservar la seva força òssia.

Factors de risc en l’Osteoporosi i complicacions …

Malauradament són molts, sobretot la menopausa en la dona, l’excés d’alcohol, tabac o cafè, l’envelliment, factors genètics, dietes pobres en calci, períodes d’immobilització prolongada i certes patologies.

Un dels principals problemes de l’osteoporosi és que en els seus inicis cursa de forma asimptomàtica, pot passar desapercebuda, fins que el problema s’agreuja i el pacient comença a patir complicacions com fractures de manera fàcil i repetida, moment en el qual es dificulta molt el seu tractament.

[jwp-video n=»1,2,2″]

Els bifosfonats, senzill i al mateix temps complicat…

Els bifosfonats són els fàrmacs que per via oral han demostrat una major eficàcia en el tractament i prevenció de l’osteoporosi. El mecanisme d’acció d’aquest grup de medicaments es basa en una disminució de la resorció òssia, procés pel qual es destrueix i remodela el teixit ossi dut a terme pels osteoclasts.

Pel que fa a freqüència és molt fàcil de prendre, ja que la majoria requereixen o bé d’una sola administració setmanal o fins i tot una sola de mensual.

L’ alendronat, el risedronat i l’ibandronat són d’administració oral ja sigui diària, setmanal o mensual, segons els altres problemes mèdics que tinguis i la malaltia que es tracti. En general, es recepta alendronat de 70mg per boca un cop per setmana, i risedronat, també per boca, 35mg setmanals o 150 mg mensuals. L’ ibandronat s’administra per via oral 150 mg un cop al mes. La dosi pot variar en virtut de la malaltia que es tracti.

L’àcid zoledrònic s’administra per via intravenosa en el consultori del seu metge. La dosi és de 5 mg un cop l’any, i s’interromp després de tres a cinc anys si el risc de fractura és baix.

Ara bé, el problema sorgeix en les condicions en el moment de l’administració, ja que són fàrmacs més papistes que el Papa, us les resumeixo:

Es recomanen en general prendre calci i vitamina D amb aquests medicaments.

  1. A causa de la seva reactivitat s’han de prendre en dejú, almenys sis hores després d’haver consumit altres aliments.
  2. Amb un got (min 200 ml) d’aigua d’aixeta, és a dir no mineral o de mineralització feble.
  3.  Cal romandre dret, dempeus en uns casos o assegut amb l’esquena recta, almenys trenta minuts. (Això es fa per prevenir alguns efectes gastrointestinals indesitjables).
  4. No menjar ni beure res almenys trenta minuts o una hora després de l’administració del fàrmac.
  5. Cal prendre-ho sempre el dia triat exactament, això origina problemes d’oblit donada la seva freqüència d’administració. Si oblides prendre-ho, pren-lo quan puguis complir les condicions d’administració, i després segueix amb la rutina originalment triada.

Ús de bifosfonats i fractures atípiques del fèmur …

A això feia referència quan he posat llegenda de la por en el títol. Sense cap dubte el principal revés que va patir aquest grup de medicaments va ser un avís el 2011 per la seva possible i ull em repeteixo, dic possible relació amb alguns casos de fractura atípica bilateral de fèmur. Tot i l’alerta, l’AEMPS ressalta que el balanç benefici risc de l’ús de bifosfonats és més que favorable, tot i així, és convenient recalcar aquests riscos en les seves fitxes sanitàries. El problema és que com passa sempre, quan alguna cosa surt a la premsa es magnifica de tal forma que molta gent ja no volia ni prendre la medicació.

Vejam, el mecanisme pel qual es produeix aquesta relació fractura atípica-bifosfonat no està del tot determinat, el que sí és evident és que el risc augmenta en tractaments prolongats, encara que  l’AEMPS diu que la freqüència és molt baixa inclús en aquests casos. Tan sols una de cada 100 fractures femorals en pacients tractats amb bifosfonats, podrien estar relacionats amb l’ús d’aquest grup de medicaments.

Per a tranquil·litat dels pacients tractats amb bifosfonats, l’AEMP recalca la seva eficàcia, seguretat i la molt baixa incidència d’aquesta reacció adversa, a més, cal ressaltar que els pacients. No siguem alarmistes i preguntem sempre al nostre metge que és qui ens porta i coneix el nostre historial clínic.

Efectes Secundaris dels bifosfonats

Els efectes secundaris dels bifosfonats orals són: rampes o dolor muscular, dolor en empassar, acidesa estomacal, dolor abdominal, nàusees, mal de cap i erupció cutània.

Hi ha un risc infreqüent de sentir dolor de mandíbula o dents, anomenat osteonecrosi de la mandíbula. En general, s’associa amb traumatisme de mandíbula (extracció de dents) o infeccions durant el tractament amb bifosfonats. Es recomana fer-se un bon examen dental abans de començar a prendre aquests medicaments.

Els efectes secundaris de l’àcid zoledrònic són pressió arterial baixa, marejos, fatiga, mals de cap, dolor muscular, debilitat, símptomes gastrointestinals (nàusees i restrenyiment), febre i erupció. Tots ells poden durar entre uns quants dies i una setmana després de rebre la infusió. També pot passar lo de l’osteonecrosi.

I després està el que ja he comentat abans, les «famoses» fractures del fèmur (os de la cuixa) que s’han associat al tractament amb bifosfonats. Això es presenta de forma habitual com dolor a la cuixa. Però com també he dit, és un cas és famós perquè ha tingut més ressó en els mitjans però no perquè sigui freqüent.

Acerca de Míriam Guasch 523 Articles
Llicenciada en Farmàcia per la Universitat de Barcelona (UB) i una gran apassionada de la fitoteràpia i la salut. Per a qualsevol dubte podeu escriure un correu electrònic a monfarma90@gmail.com i intentaré respondre el més aviat possible. Articles de benestar, bellesa, nutrició i salut. Consells y remeis naturals, vídeos, infografies... Tot ho trobareu al blog: www.saludybienestarblog.com
UA-73882608-1
A %d blogueros les gusta esto: