Els nervis i l'anorèxia... - Salut i Benestar

Els nervis i l’anorèxia…

L’anorèxia nerviosa es caracteritza per un fort temor a guanyar pes, que porta lloc a fer una restricció dels aliments heavy i a tindre una percepció del pes alterada. És a dir, el nostre cervell ens diu que estem grassos i automàticament ens comencem a limitar en tot el que soni a «menjar» pensant que és el que hem de fer, quan el que estem aconseguint només és fer-nos mal, fotre’ns la salut enlaire. El cervell mana sobre el nostre cos i és capaç d’enganyar-nos fent-nos veure realitats no existents, com ara que ens veiem grassos quan en realitat estem bé o sota el pes saludable. Per això el tractament d’aquest tipus de trastorns és multidisciplinari. Cal actuar en cos i ment.

Veure una Albizia com si fos un castanyer gros

Un dels problemes de l’anorèxia nerviosa és que la restricció de la ingesta de calories que es dóna porta a una pèrdua de pes sempre inferior al que hauria de ser. Per l’edat, el sexe, la trajectòria del desenvolupament i la salut física es mira quin hauria de ser el pes saludable i totes les persones que pateixen aquest trastorn sempre estan per sota i molt per sota dels valors mínims saludables. I el més fumut és que encara que estiguin com si haguessin sortit del camp de Mauthaussen (perdoneu els més sensibles per aquesta comparació però és el més semblant pel poc menjar que podien rebre els pobres), ells es segueixen veient grassos i creuen que encara han de seguir sense menjar, visquent de l’aire que respiren.

Això es deu a una alteració de la percepció i avaluació del pes, de les formes del cos i de la influència excessiva d’aquests últims en els nivells d’autoestima. Acompanyats d’una manca de reconeixement de la gravetat de la condició de baix pes. Mai son conscients que estan prims ni que estar tan prim sigui un perill per a la seva salut.

No totes les anorèxies són iguals

Segons el manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals (DSM 5, 2014), hi ha dos tipus d’anorèxia nerviosa:

Amb restriccions: si en els últims 3 mesos la persona no presenta episodis recurrents de comportaments d’eliminació (per exemple, vòmits auto-induïts, ús inadequat de laxants, diürètics o enteroclismes). La pèrdua de pes s’aconsegueix mitjançant la dieta, el dejuni i / o l’excessiva activitat física.
Amb comportaments d’excés de menjar i d’eliminació: durant els últims 3 mesos la persona ha presentat episodis recurrents de comportaments d’excés o eliminació (per exemple, vòmits auto-induïts, ús inapropiat de laxants, diürètics o enteroclismes).

El nivell de gravetat del trastorn s’avalua a través de l’índex de massa corporal (IMC), que es calcula dividint el pes (en quilograms) per l’altura al quadrat (en metres). I els resultats obtinguts es separen en:

  • Lleuger: IMC≥ 17 kg / m²
  • Moderat: IMC 16-16.99 kg / m²
  • Sever: IMC 15-15,99 kg / m²
  • Extrem: IMC <15 kg / m²

Si parlem de pes normal, l’IMC es troba entre 18,5 i 24,8 kg / m², mentre que en una persona amb un pes baix cau per sota dels 18,5 kg / m². En alguns casos, el trastorn pot ocórrer per un període curt de temps (per exemple, uns pocs mesos), en altres es pot convertir en estable i durar alguns anys; en un 10-20% dels casos tendeix a ser crònica. Sembla només una dada més però pareu-vos a pensar bé: de cada 100 persones, entre 10 i 20 viuen tota la vida amb aquest problema, sentint que sempre estan grassos, deixant de menjar i no anant enlloc a menjar, vomitant sovint allò que mengen, mirant-se al mirall i detestant-se sempre perquè estan grassos, etc. Crec que són dades alarmants, no només xifres d’estadístiques.

Inici, curs i possibles causes de l’anorèxia nerviosa

L’aparició es produeix durant l’adolescència o a una primerenca edat, quasi sempre després d’una dieta realitzada amb l’objectiu de perdre uns quants quilos addicionals o després d’un esdeveniment estressant. La persona acostuma a estar sota atenció clínica per membres de la família preocupats per la pèrdua de pes marcada. Si són les mateixes persones que pateixen d’anorèxia nerviosa sol·licitar ajuda mèdica, normalment es produeix a causa de les molèsties relacionades amb les conseqüències somàtiques i psicològiques del dejuni. Rarament una persona que pateix anorèxia nerviosa sembla preocupada per la pèrdua de pes, ja que tendeix a negar el problema.

No és possible identificar un sol factor responsable de l’aparició de l’anorèxia nerviosa, sinó que cal considerar un conjunt de factors físics, ambientals i de personalitat (per això a l’inici hem parlat de tractament multidisciplinar, és a dir, on treballi més d’una disciplina):

Factors temperamentals: les persones que desenvolupen trastorns d’ansietat o tenen trets obsessius en la infància presenten un risc més gran de desenvolupar anorèxia nerviosa;
Factors ambientals: sembla que hi ha una associació entre l’anorèxia nerviosa i les cultures / entorns en què la primesa es considera un valor. És allò que el que regeixi la moda o els companys de classe facin o portin, les models, les pel·lícules, les cantants…
Factors genètics i fisiològics: hi ha un major risc d’anorèxia nerviosa entre els parents biològics de primer grau d’individus amb trastorn.

L’anorèxia nerviosa danya significativament la salut física i el funcionament psicològic i social de la persona que la pateix. El deteriorament nutricional associat amb l’anorèxia nerviosa afecta la majoria dels principals sistemes d’òrgans i pot causar una varietat de trastorns fisiològics (amenorrea i signes vitals anormals). Les complicacions medicinals afecten principalment les alteracions de les funcions endocrina, cardiovascular, gastrointestinal i hematològica.

En particular, pot haver-hi: desmineralització òssia amb osteopènia i osteoporosi (que augmenta el risc de fractures), canvis de pell, trastorns gastrointestinals, dany muscular, letargia o excés d’energia, hipotèrmia i hipotensió. En casos greus, quan ja hi ha problemes de la funció cardíaca, hi pot haver risc de mort. De fet cada any moren moltes jovenetes i jovenets per no haver pogut fer front a aquest trastorn. La majoria de les complicacions mèdiques, però, a excepció de la reducció de la densitat òssia i la mort, desapareixen una vegada es normalitza el pes i després d’haver adquirit un comportament d’alimentació correcte.

Acerca de Míriam Guasch 523 Articles
Llicenciada en Farmàcia per la Universitat de Barcelona (UB) i una gran apassionada de la fitoteràpia i la salut. Per a qualsevol dubte podeu escriure un correu electrònic a monfarma90@gmail.com i intentaré respondre el més aviat possible. Articles de benestar, bellesa, nutrició i salut. Consells y remeis naturals, vídeos, infografies... Tot ho trobareu al blog: www.saludybienestarblog.com

Be the first to comment

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

UA-73882608-1
A %d blogueros les gusta esto: