Per què les dents són sensibles als estímuls tèrmics?

Ara que ja arriba la calor comencen els problemes amb els gelats i els refrescs… Aquell moment en el que li fots queixalada al gelat i Auch!, sents el dolor de les dents penetrant ben profundament el teu cervell. La hipersensibilitat al fred i la calor és un símptoma molt freqüent, sovint subestimat per la gent, fins que arriba un moment en el que alguna beguda o menjar ens recorda el nostre mal.

La culpa la te la dentina

Que sentim aquest dolor és degut a l’ exposició de la dentina, que és l’ estructura de suport de la dent, que tanca la polpa i és sensible fisiològicament, ja que està travessada per túbuls que contenen fibres nervioses. La dentina normalment està coberta per esmalt i geniva, de manera que no està en contacte amb l’entorn oral. Aquí us deixo una imatge per a que ho veieu. Fixeu-vos en els «filets» vermells i blaus de la imatge de l’esquerra, allò són les fibres nervioses, el que fa que sentim o deixem de sentir.

A causa de factors traumàtics abrasius (raspallat incorrecte), erosius (substàncies àcides en contacte amb les dents) o patològics (malaltia periodontal) la dentina pot deixar d’estar coberta per l’esmalt i per la geniva a l’arrel. I com ja no està protegideta respon amb dolor davant d’estímuls de diversos tipus (tèrmics, químics, tàctils o osmòtics). Tal com es veu en la següent imatge.

La hipersensibilitat dental es manifesta com un dolor que no es pot localitzar de forma molt precisa (en absència de càries). A més, no només ens afecten els estímuls tèrmics (normalment les begudes o els aliments freds) sinó també el contacte amb substàncies agredolces, si toquem la dent o a vegades, en els casos més greus, inspirant aire per la boca.

Com es produeix la hipersensibilitat dentinal?

La hipersensibilitat dental es deu a l’exposició dels túbuls dentinals dins dels quals, com ja s’ha vist, hi ha fibres nervioses responsables de sensacions doloroses.

Els factors que predisposen a la hipersensibilitat dentinal són múltiples però es podrien resumir en abrasions, erosions, traumes de teixits dentals i accions iatrogèniques (vol dir que ho ha provocat un metge).

Abrasions: són degudes a un raspallat incorrecte, utilitzant una força excessiva o una tècnica incongruent, juntament amb l’ús de pastilles dentals abrasives i raspalls de mala qualitat. Aquests hàbits incorrectes causen una abrasió progressiva de l’esmalt, en particular al nivell del coll de les dents (la porció propera a la geniva) on la retracció del teixit de la geniva exposa el teixit de la dentina subjacent.

Erosions: es deuen al consum excessiu de begudes àcides o aliments (sucs de fruites, sucs de cítrics, iogurts, begudes carbonatades, etc.) que actuen sobre l’esmalt i l’ erosionen, exposant la dentina subjacent.

Els mateixos àcids, a més de l’acumulació de placa, tendeixen a exposar els túbuls dentinals ràpidament, augmentant les àrees de comunicació entre la cavitat oral i les fibres nervioses responsables dels estímuls dolorosos.

El mateix mecanisme d’acció descrit per als aliments i begudes àcides també es produeix en subjectes que pateixen trastorns alimentaris (anorèxia, bulímia) a causa del pH del vòmit fortament àcid i en pacients amb reflux gastroesofàgic a causa del contingut d’àcid gàstric continu en teixits dentals.

Parafuncions (abfracció): les parafuncions com el bruxisme (friccionar les dents mentre dormim o quan ens fiquem nerviosos). Això produeix un desgast progressiu i el trencament de les superfícies dentàries. De retruc condueixen a una exposició del teixit dentinal i, per tant, a la possibilitat d’hipersensibilitat dentinal.

Iatrogen: l’ hipersensibilitat dentinal iatrogènica apareix com un efecte secundari indesitjable d’alguns tractaments dentals, com ara el blanqueig professional, les teràpies periodontals com el poliment de les arrels.

La hipersensibilitat a la dentina és més freqüent en alguns grups d’edat?

La hipersensibilitat pot afectar a qualsevol pacient a qualsevol edat, però hi ha una prevalença més alta en la població d’entre 20 i 40 anys, especialment femenina i en subjectes amb malaltia periodontal.

Estadísticament:

  • El 81% de les persones amb hipersensibilitat experimenten una punxada o dolor quan mengen aliments freds o prenen begudes fredes.
  • El 25% de la gent experimenten una punxada o dolor quan mengen aliments calents o prenen begudes calentes.
  • El 41% de les persones experimenten una punxada o dolor quan inhalen aire fred.
  • El 21% dels subjectes experimenten una punxada o un dolor quan mengen aliments dolços.

Algunes persones tenen sensibilitat dental fins i tot quan es renten les dents, especialment si després s’esbandeixen la boca amb aigua freda.

Què ens poden fer si tenim sensibilitat dental?

Les teràpies difereixen segons la propagació i la gravetat de la hipersensibilitat. Tot i que si anem a un professional com ara Sonría clinica dental (sonriaclinicadental.com), entre d’altres, utilitzaran ingredients actius que contraresten l’inici de la hipersensibilitat segellant els túbuls dentinals. Com per exemple els que us anomeno a continuació:

  • Fluorur de sodi i fluorur estannós en solucions o gels que s’ apliquen a la zona afectada.
  • Nitrat de potassi en gel.
  • Fosfat de calci i hidròxid de calci.
  • Resines i adhesius en casos d’hipersensibilitat específica i localitzada,
  • La teràpia amb làser (Neodimi: Yag) associada a aplicacions de fluorur de sodi s’ha demostrat eficaç com a teràpia alternativa per a l’oclusió dels túbuls.

A casa també cal fer feineta

Però anar al dentista no és deixar la feina feta i ja podem fer el que sigui, no. A casa haurem de tenir cura amb les pastes de dents i també en com ens esbandim les dents. Ambdós haurien d’incloure nitrat de potassi i fluor estannós. I no ens les podem rentar de qualsevol manera. Aquí us en faig cinc cèntims:

  • Raspallar-se bé les dents. D’això ja us en vaig parlar fa molt de temps. Recordeu també utilitzar el fil dental per prevenir la inflamació periodontal, que pot generar una recessió de les genives.
  • Utilitzeu una pasta de dents específica per a les dents sensibles.
  • No us respatlleu amb força i millor si feu servir raspalls de cerdes suaus o molt suaus.
  • Aneu amb compte quan ingeriu aliments àcids que poden causar un desgast de l’esmalt dental, com ara sucs de fruites, vins, vinagres i begudes carbonatades.
  • Utilitzeu productes que continguin fluor, pasta de dents i col·lutoris bucals per ajudar a restaurar la integritat de l’esmalt.
  • Demaneu al vostre dentista consells sobre la possibilitat d’utilitzar un byte (un protector de la boca) per a l’ús nocturn.
  • Aneu regularment al dentista / higienista dental per realitzar una neteja professional de dents.

Acerca de Míriam Guasch 520 Articles
Llicenciada en Farmàcia per la Universitat de Barcelona (UB) i una gran apassionada de la fitoteràpia i la salut. Per a qualsevol dubte podeu escriure un correu electrònic a monfarma90@gmail.com i intentaré respondre el més aviat possible. Articles de benestar, bellesa, nutrició i salut. Consells y remeis naturals, vídeos, infografies... Tot ho trobareu al blog: www.saludybienestarblog.com

Be the first to comment

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

UA-73882608-1
A %d blogueros les gusta esto: